Asesoramient nutricional basat en la ciència

Explicació: Segons l’American Diabetes Association, un valor igual o superior a 126 mg/dL estableix el diagnòstic de diabetis.

Explicació: La diabetis tipus 1 és considerada insulinodependent perquè el pàncrees produeix molt poca o cap insulina a causa d’una reacció autoimmune.

Explicació: Diversos estudis indiquen que aproximadament un 20% de les persones majors de 65 anys a Espanya pateixen diabetis.

Explicació: Les cèl·lules β del pàncrees són responsables de la producció d’insulina, que facilita l’entrada de la glucosa a les cèl·lules per ser utilitzada com a energia. El glucagó, en canvi, és secretat per les cèl·lules α del pàncrees.

Explicació: La cetoacidosi diabètica és una situació aguda i potencialment letal, sobretot en diabetis tipus 1, però pot aparèixer en altres contextos.

Explicació: Es considera hipoglucèmia quan els nivells de glucosa en sang cauen per sota de 70 mg/dL, fet que pot provocar símptomes aguts.

Explicació: L’índex glucèmic determina la velocitat d’absorció dels hidrats de carboni i com aquests afecten els nivells de sucre en sang.

Explicació: El fenomen de l’alba és un augment natural de la glucosa en sang al matí, degut a l’activació hormonal durant el despertar.

Explicació: L’HbA1c reflecteix els nivells mitjans de glucosa en sang durant les últimes 8–12 setmanes, sent un indicador clau del control de la diabetis.

Explicació: La prediabetis és l’estat en què la glucosa està per sobre dels nivells normals, però encara no compleix els criteris per a la diabetis.

Explicació: Segons el Finnish Diabetes Prevention Study, les intervencions en l’estil de vida poden reduir el risc de DM2 en aproximadament un 60%.

Explicació: Aproximadament el 90% dels casos de diabetis corresponen a la diabetis tipus 2.

Explicació: L’excés de greix corporal, especialment el greix visceral, augmenta la resistència a la insulina i és crucial en el desenvolupament de la diabetis tipus 2.

Explicació: Un nivell d'HbA1c igual o superior a 6,5% és considerat com a criteri diagnòstic de diabetis tipus 2 segons l'American Diabetes Association (ADA), ja que reflecteix el control de la glucosa en sang durant els darrers 2-3 mesos.

Explicació: L’acantosi nigricans, que apareix com a lesions pigmentades i engrogades, és un senyal clàssic de resistència a la insulina.

Explicació: A més dels medicaments, ajustar l’alimentació i augmentar l’activitat física són crucials per millorar el control glucèmic.

Explicació: La metformina és el tractament inicial per a la diabetis tipus 2, ja que redueix la producció hepàtica de glucosa i millora la sensibilitat a la insulina.

Explicació: Amb nivells superiors a 250 mg/dL és essencial verificar la presència de cossos cetònics per evitar que l’exercici estimuli una producció excessiva de cetones i augmenti el risc de cetoacidosi.

Explicació: La mesura recomanada és ingerir 15 grams d’hidrats ràpids i tornar a mesurar la glucosa en 15 minuts; es repeteix si és necessari.

Explicació: La gestió integral de la diabetis tipus 2 requereix canvis en l’alimentació, activitat física i revisions mèdiques per assegurar un bon control glucèmic i prevenir complicacions.

Explicació: El glucagó és una hormona secretada pel pàncrees que augmenta la glucosa en sang quan els nivells són massa baixos, activant la producció hepàtica de glucosa.

Explicació: Els aliments amb un baix índex glucèmic no provoquen grans pujades de glucosa en sang, com els llegums, verdures, fruita amb pell i fruits secs.

Explicació: L’exercici aeròbic millora la sensibilitat a la insulina i el de força ajuda a mantenir la massa muscular, afavorint un millor control glucèmic.

Explicació: La falta de son crònica pot augmentar la resistència a la insulina, dificultant el control de la glucosa en sang.

Explicació: La hipoglucèmia pot provocar mareig, sudoració, confusió i palpitacions, i ha de ser tractada immediatament amb hidrats de carboni ràpids.